Contacte Tel. 93 860 17 29 Fax. 93 870 60 17 info@davilans.com

LA FORMACIO OCUPACIONAL


Fa uns dies vaig llegir un article a una revista especialitzada en Recursos Humans que explicava les bondats del sistema de formació ocupacional, i indicava que la formació continuada és l’eina més eficaç per aconseguir una feina digna en la situació actual.


No discrepo en el fons de l’article. És cert que la formació és una eina molt útil per poder millorar professionalment, però com a docent en centres de formació ocupacional hi ha alguns elements que em fan reflexionar.


El primer és que hi ha programes formatius que són realment incongruents. Recordo un programa per un curs d’administratives en què havia d’ensenyar l’abecedari, però en canvi, es sol•licitava una formació mínima de ESO per poder accedir a aquest curs. És que algú es pensa que una persona que ha aprovat l’ESO no coneix l’abecedari, i jo, en 80 hores li ensenyaré? I a més, es pensa algú que ensenyant l’abecedari podrem incrementar les opcions d’ocupabilitat d’una persona?


També he vist programes formatius que estan molt allunyats de la realitat empresarial. La majoria de programes de nòmines i seguretat social inclouen dins el seu temari la formació d’un sistema informàtic que pràcticament no utilitza ningú. Aquest sistema informàtic està pensat per tal que sigui utilitzat per empreses petites (fins a 10-15 treballadors), però la gran majoria d’empreses d’aquestes dimensions no calculen les seves pròpies nòmines perquè el cost salarial d’una persona que es dediqui a aquesta feina és elevat. Per tant, solen delegar aquesta feina a una assessoria. Quan una persona ha fet un curs d’aquests i intentes donar-li feina en un despatx professional, et trobes que no coneix l’aplicació informàtica que utilitzem la majoria d’assessories, i per tant, no serveix de res allò que ha après.


Altres vegades et trobes amb que la densitat de la matèria fa que sigui insostenible poder fer amb certa profunditat la totalitat dels temes que s’han de tractar. En un curs de màrketing i vendes de 40 hores ens van passar un temari que pràcticament corresponia a un post-grau, en el que es treballava des de màrketing relacional i intel•ligència emocional fins a visual merchandising... Era impossible tocar-ho tot (i fer-ho bé) en tan poques hores.


Jo no sé qui realitza aquests temaris, ni qui estudia les necessitats reals de les empreses del país, però a vegades m’esgarrifo quan penso en la quantitat de diners públics destinats a formació i analitzo els resultats obtinguts.


Perquè, a més, hi ha un element de desencís que fa que una part important dels alumnes que assisteixen a aquests cursos ho faci de manera forçada, i per tant, no estan oberts a aprendre i a millorar les seves competències.


Com comentava, és cert que la formació ocupacional és positiva, però potser hauríem de donar tots plegats un pas més i dissenyar un sistema de formació més madur i més ajustat a la realitat del mercat laboral.


La formació per sí mateixa no és garantia de res. No puc deixar de pensar en la multitud de joves sobradament preparats que estan ocupant feines precàries, o en aquells que han hagut de marxar del país, i sobretot, en el 39,9% de joves que no té feina.


Però de qualsevol forma, aposto per continuar formant-nos, per incrementar els nostres coneixements i la consciència del que no sabem, que és el que ens ha d’empènyer per continuar millorant com a persones i com a col•lectiu.


Dolors Adamuz

Directora de Davilans Consultors